La Seu de Tarragona ocupa l´espai en el que s´erigí, en època romana, el temple dedicat al culte als emperadors. Encara són visibles imponents restes d´aquest gran recinte al refetor de la Catedral. Aquesta àrea sacra pagana fou desmantellada parcialment a partir del segle V i transformada en espai cristià. L´aparició d´enterraments i diverses evidències arqueològiques i documentals fan pensar que, en aquest espai, es va bastir la catedral d´època visigòtica.
Una de les capelles renaixentistes de la Catedral medieval està dedicada a sant Fructuós i als seus diaques i en ella es veneren algunes relíquies d´aquests protomàrtirs hispànics. Al museu diocesà també trobem elements arqueològics dels primers segles del cristianisme entre els que destaca una gerreta litúrgica de bronze del segle VII trobada en una tomba, a l´àrea de la catedral. També a la façana de la Catedral es troba encastat un magnífic sarcòfag paleocristià, d´inicis del segle V, anomenat de Betesda.
