Antoni Prenafeta Soler, prevere

El servent de Déu Antoni Prenafeta Soler, fill dels esposos Antoni i Maria, va néixer al Vilosell (Garrigues) el 7 d´abril de 1874 i va ser batejat l´endemà.

Va ser ordenat prevere el 22 de setembre de 1900. D´un gran esperit sacerdotal, era molt devot de sant Francesc d´Assís i de la Mare de Déu de Montserrat.

En esclatar la revolta de 1936 era rector de la parròquia de Sant Francesc de Tarragona i professor del Seminari. El 22 de juliol es va anar a refugiar a casa de Ramon Magarolas (Rambla Vella, 55, 2n).

El dia 25 d´aquell mateix mes de juliol hi va haver un escorcoll a la casa i van dir que ell era un oncle de la senyora, sense que ell se n´assabentés. Un cop assabentat, l´endemà, dia 26, de bon matí, quan anava a l´Ajuntament a presentar-se, pel camí es va trobar amb un veí revolucionari, el qual li va aconsellar que no es presentés, que ja l´anirien a cercar. Ho va complir al peu de la lletra. Així, retornat a casa, el seu amic Magarolas, conscient de la fi que li esperava, va reunir la família davant d´un quadre de la Mare de Déu del Claustre i, agenollats tots amb els braços en creu, van resar l´oració «Oh Verge i Mare de Déu…», i quan van arribar a les paraules «Mare aquí teniu el vostre fill…» va canviar el text i va continuar dient: «Mare aquí teniu els vostres fills, i us demano que si algun mal ha de venir sobre aquesta família que tan generosament ha acollit aquest indigne sacerdot, feu que caigui sobre les meves espatlles. Us ofereixo, Senyora, la meva parròquia, i obteniu-me finalment la gràcia que, si no he sabut ser un bon sacerdot, ser un bon màrtir. En vós, Mare meva dolcíssima, he posat la meva confiança.» Aquí, plens d´una forta emoció, van esclatar tots en un gran plor, sense poder acabar la pregària.

En aquests moments van trucar a la porta. Eren els revolucionaris que demanaven pel capellà de Sant Francesc, als quals va contestar: «Sóc jo!» Detingut, el van conduir, primer al Comitè i després al vaixell presó Cabo Cullera.

Durant la seva estada al vaixell va portar una vida exemplaríssima resant contínuament, especialment el rosari, i exhortant els seus companys a la devoció i confiança en la Mare de Déu, i en tot temps va donar mostres de conformitat a la voluntat de Déu.

El dia 25 d´agost va ser martiritzat, juntament amb altres sacerdots, religiosos i seglars, darrere del cementiri de Valls, com s´ha dit en parlar de Mn. Josep M. Panadès.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.