Antoni Noguès Martí, prevere

El servent de Déu Antoni Nogués Martí va néixer el dia 20 de gener de 1876 a Mont-roig del Camp, i va ser batejat al cap de dos dies. Ordenat prevere el 22 de setembre de 1900, es va distingir per un gran zel perquè l´església estigués ben ordenada i neta. Vetllava molt perquè els actes litúrgics fossin realitzats amb tota dignitat. De bon matí anava a l´església per tal d´atendre els seus feligresos en la recepció dels sagraments, especialment els de la penitència i eucaristia. Va exercir el ministeri a Vilabella i a la Torre de Fontaubella.

Quan va esclatar la revolta de 1936 era arxiprest de Falset i repetia amb freqüència: «Quina sort seria la meva si pogués morir màrtir! Però també desitjo poder veure la reacció dels catòlics després d´aquesta persecució.»

Mn. Nogués era molt humil. Quan volia fer alguna reforma ho consultava abans i fins sacrificava la seva opinió personal. Es va preocupar molt de la catequesi infantil i feia grups amb un catequista a cada grup. A més, va fundar l´escola parroquial. Gran devot de l´eucaristia, va instaurar els Dijous eucarístics. Dirigia personalment la Congregació de la Puríssima Sang, la Confraria de Sant Vicenç de Paül i els Cercles d´Estudi de l´Acció Catòlica Femenina. També es preocupava molt de les vocacions sacerdotals.

Mn. Antoni Nogués era una persona d´una gran austeritat i vida interior. Es distingia per la caritat envers els necessitats i per fomentar els bons costums, d´acord amb la moral de l´Església. Estudiava els documents pontificis amb molt d´afecte i els difonia amb gran entusiasme. Va ser molt devot de la patrona de Falset, santa Càndida.

En esclatar la revolta del 36, el dia 20 de juliol, Mn. Nogués i els seus dos vicaris, Mn. Ramon Martí i Mn. Josep M. Sancho, van haver d´anar vagant d´un lloc a l´altre fins a ser coronats amb la palma del martiri. Primer es van refugiar a casa de l´alcalde E. Llorens. En ser destituït aquell mateix dia, els revolucionaris els van portar a casa de l´organista de la parròquia, Sr. Monlleó. El dia següent a la matinada van ser conduïts a l´hort del Sr. Monlleó, d´on van sortir unes hores més tard vers l´hort del Sr. Màxim Diborra. Aquí van estar uns dies i alguns feligresos els portaven menjar fins que, en assabentar-se´n els revolucionaris, ho van impedir. Durant tres dies no van poder menjar res.

Per tal de poder sortir d´aquesta situació es van traslladar primer al mas de les Sres. Asens. Després Mn. Josep M. Sancho va proposar als seus companys anar a una finca dels seus pares. Aquí els pares de Mn. Sancho els portaven menjar a un lloc convingut i ells l´anaven a recollir. Aquí es van refugiar en una petita cova. Fugitiu de Riudecanyes, se´ls va ajuntar Mn. Joan Rofes. El refugi on passaven la nit era tan petit que una nit d´un temporal de pluja van restar tots en un estat llastimós. L´endemà, dia 12 d´agost, una trentena de revoltosos, després de passar per casa de Mn. Sancho, es van encaminar cap a la finca, fins a la casa de camp, d´on es van emportar el pare. Per altra part, van amenaçar de mort la mare perquè els digués on eren els preveres. El fill petit s´hi va interposar demanant que, en lloc de la seva mare, el matessin a ell. En veure que no en treien res, de la mare, van anar cap al bosc de la finca, on, per mitjà de gossos, van localitzar els quatre preveres. L´arxiprest, Mn. Antoni Nogués, en veure´ls, els va demanar que el matessin a ell i que no fessin res als altres tres perquè eren molt joves. Sense fer-ne cas, els revoltosos van assassinar els quatre sacerdots allí mateix, a la partida coneguda per Coma Fonda. Els cadàvers van romandre dos dies insepults fins que el Comitè Revolucionari de Reus va ordenar que fossin cremats fora del bosc.

Les restes dels quatre, enterrades allí mateix, van ser exhumades el 13 de setembre de 1939. Cada un d´ells encara portava el santcrist, medalles i altres objectes piadosos que conserven llurs familiars.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.