Francesc Mercadé Randé, prevere

El servent de Déu Francesc Mercader Randé, fill dels esposos Pau i Maria, era natural de Roda de Barà (Tarragonès). Va ser batejat el dia 27 de març de 1881, dos dies després d´haver nascut. Va ser ordenat prevere el 18 de setembre de 1908.

D´un gran esperit eclesiàstic, es va posar a disposició del senyor cardenal Vidal per anar com a ecònom a Barberà (Conca de Barberà), parròquia que havia estat destinada a restar sense pastor. Abans havia estat ecònom de la Parròquia de Prades.

Davant un clima anticlerical va començar a visitar totes les famílies, la qual cosa li va costar moltes humiliacions. Deia: «Ja que ells no vénen, essent jo el rector de tots, sóc jo que he d´anar cap a ells.» Era d´una humilitat sorprenent i molt piadós, portava una vida d´intensa pregària i penitència. Visitava molt els malalts, tot i les negatives i burles que rebia. Era caritatiu envers els necessitats. Dedicava molt de temps a la instrucció catequètica dels infants. Alguns del seus grans enemics deien: «Després de tot, és un bon home, llàstima que sigui capellà. Només per això mereix despreci.»

Quan s´apropava l´època fatídica del 36 deia: «Aquests són els temps de la collita. El Senyor ens els envia perquè recollim grans gràcies.» I repetia sovint: «Barberà canviarà i serà piadosa.»

Esclatada ja la revolta del 36, el Comitè li va dir si volia salvar alguna cosa de valor de l´església. Ell va anar a salvar el Santíssim Sagrament. Li van assegurar que no li passaria res si es quedava a la rectoria. Quan el dia 22 de juliol van ser cremades totes les coses de l´església el van obligar a presenciar la crema de la imatge de la Mare de Déu del Roser tot dient-li: «Tu has vist i vas veient com destruïm els altars, però volem que et fixis com trinxem la Mare de Déu del Roser.» Aleshores ell exclamà: «No, fills meus, no toqueu la Mare de Déu del Roser, que és la vostra patrona! No la malmeteu! Respecteu-la!» Però la imatge ja rodolava per terra i tot seguit la van tirar a la foguera de la plaça.

El dia 4 d´agost, a les 6 del matí, Mn. Francesc Mercader va ser detingut a l´abadia, on era confinat. Quan el treien de casa amb el pretext d´anar a declarar a Tarragona, amb els braços en creu, va pregar que el matessin allí mateix, davant la seva parròquia. Digué: «Visc per Crist i per ell vull morir.» Tot el viatge va anar amb el sant Crist a les mans, resant. A prop de la Secuita li van preguntar: «Què, ja has resat prou?» Ell els va respondre que sí, amb tota serenitat. El van fer baixar del cotxe, i allí, al costat de la carretera, va ser assassinat pel sol fet de ser capellà.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.