Josep Maria Panadès Tarré, prevere

El servent de Déu Josep M. Panadès Tarré, fill dels esposos Joaquim i Francesca, va néixer a Tarragona el dia 4 de setembre de 1872 i va ser batejat al cap de dos dies a la Catedral.

Ordenat prevere el dia 22 de febrer de 1899, va exercir el ministeri sagrat en aquestes parròquies: vicari d´Alforja; ecònom de Porrera i Prades; rector de la Morera de Montsant, Vilaverd i Bràfim i, finalment, capellà de les Germanetes dels Pobres a Tarragona. Tenia una veritable passió per l´estudi de llengües i ciències eclesiàstiques. Era fervorós en la celebració eucarística. Visitava els malalts de la parròquia i ajudava econòmicament els més necessitats. Era molt estimat pels seus feligresos. Estimava i era molt pacient amb els interns de les Germanetes dels Pobres. Els feia sermons i plàtiques i els explicava l´evangeli cada setmana, tot amb molta senzillesa.

Aquí el va sorprendre la revolta del 36. Ell es va refugiar entre els vellets, com un de tants. Amb tot, celebrava amb les Germanetes els actes religiosos i ho feia amb tanta devoció i pietat que commovia els presents. Detingut amb motiu d´un escorcoll, va ser conduït al vaixell-presó Riu Segre i el van assassinar el 25 d´agost a Valls juntament amb altres companys.

L´assassinat de Mn. Josep M. Panadès, juntament amb els de Mn. Antoni Prenafeta, de Mn. Pere Farrés i de Mn. Miquel Grau, es va produir en aquestes circumstàncies. Era el 25 d´agost de 1936 quan, a mitja tarda, van ser trets del vaixell-presó del port de Tarragona. Muntats en un camió, van ser conduïts cap a Valls. Cap a les set de la tarda davant de Telèfons, van parar el camió, que portava les vint-i-quatre futures víctimes, les quals, serenes i fins i tot contentes, cantaven amb entusiasme l´himne de la perseverança: «Amunt, germans, fem nostra via, Jesús Rei Nostre ens va al davant…» Els milicians que els acompanyaven, armats amb fusells i metralletes, cridaven: «En portem vint-i-quatre, que us els deixarem molt a prop.» «Qui són?» -preguntaven alguns. I contestaven sarcàsticament: «Són capellans o gossos d´aquesta classe!» Entretant, les víctimes escoltaven pacients, conformades i fins i tot emocionades. Una mica més enllà del cementiri els van fer baixar del camió, els van metrallar tots i els van tirar un tret de gràcia. En retornar els assassins cantaven en to de burla: «Tururut, tururut, qui gemega, ja ha rebut!», i es van parar a celebrar-ho en un bar del Portal Nou. Abans havien ordenat al sepulturer que anés a recollir els cadàvers, puix trobaria un camió i gent que l´ajudarien. El sepulturer, des de dalt del camió, anava rebent cada una de les víctimes, algunes de les quals exhalaven l´últim sospir.

Aquella nit, perquè els grups que anaven a veure l´espectacle, ho poguessin veure millor, enfocaren els fars d´un cotxe cap on eren les víctimes. A mitja nit, després de posar damunt dels cadàvers una capa de calç viva, els van cobrir de terra.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.