Algunes coses que cal saber sobre la Beatificació
dels màrtirs del segle XX a Espanya
30 respostes per a 30 preguntes
Les preguntes podrien ser moltes més, però es tracta únicament d´una primera aproximació. És com una petita introducció per aclarir alguns conceptes i poder a donar una resposta i una informació uniforme a algunes preguntes comuns i previsibles.
1. – Quin és el motiu d´aquesta Beatificació?
El Pla Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) recull com una de les grans accions, inscrites en l´Any de la Fe, la beatificació de màrtirs del segle XX a Espanya. En aquest Pla es recorden les paraules de Benet XVI quan, precisament en convocar l´Any de la Fe, va assenyalar que «per la fe, els màrtirs van lliurar la seva vida com a testimoni de la veritat de l´Evangeli, que els havia transformat i fet capaços d´arribar fins al més gran do de l´amor amb el perdó als seus perseguidors».
2. – Quan es va determinar la data i el lloc d´aquesta celebració?
A l´Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola es va decidir per gran majoria que la cerimònia de beatificació de màrtirs del segle XX a Espanya, prevista pel 13 d´octubre de 2013, se celebrés a Tarragona per raó de número, però sobretot per raons pastorals.
3. – Qui organitza una cerimònia de beatificació?
L´organització correspon a la Secretaria General de la Conferència Episcopal Espanyola a través de l´Oficina per a les Causes dels Sants de la Conferència Episcopal Espanyola, amb la col·laboració de la diòcesi amfitriona.
4. – Per què es va escollir Tarragona?
L´Església de Tarragona té una gran tradició martirial que es remunta als primers temps del Cristianisme. Màrtir va ser sant Pau, qui va difondre el missatge de la Bona Nova des de la ciutat; màrtirs van ser els sants protectors de la mateixa, Tecla i Magí, però, són els sants màrtirs Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, qui obren i marquen la tradició local. D´altra banda, més d´una tercera part dels futurs nous beats pertany a la Causa de Tarragona.
5. – Per què els sants màrtirs Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, són els que obren i marquen la tradició local?
Fructuós és la primera de les grans figures que ens ofereix la història de l´Església espanyola. Pastor de la comunitat cristiana de Tarragona a mitjans del segle III, venerat pels fidels el mateix que pels pagans. Va exposar moltes vegades la seva vida a la pesta que en aquells dies va assolar l´imperi, però Déu li reservava per al sacrifici més gloriós del martiri.
6. – Es pot posar data al martiri del bisbe Fructuós?
La data, perfectament documentada, és la del 21 de gener de 259, a conseqüència del decret de l´emperador Valerià, signat en 257, segons el qual es disposava que tots els caps de les Esglésies oferissin sacrificis a les divinitats de l´Imperi, sota pena de la vida. Fructuós i els seus diaques Eulogi i Auguri es van negar a obeir l´ordre imperial i, en vista de la seva resistència, el governador romà Emilià, va disposar que fossin cremats vius a l´amfiteatre. El bisbe va pujar a la foguera, juntament amb els seus diaques, pronunciant aquestes paraules: «Cal que tingui en el meu pensament a l´Església Catòlica, estesa des d´Orient fins a Occident».
7. – On es documenta el sacrifici dels protomàrtirs?
En les actes de la passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques, immolats a Tarragona el 21 de gener, sota l´imperi de Valerià i Gal·liè. En elles, un dels seus deixebles ens ha conservat el relat del seu interrogatori i de la seva mort amb una senzillesa meravellosa, digna de la grandesa de l´heroi. És un dels documents més venerables de l´antiga Església universal i les actes martirials més antigues de la península Ibèrica.
8. – Qui és un màrtir?
En la tradició cristiana s´ha considerat que un «màrtir» era una persona que moria per la seva fe religiosa, i en molts casos era torturada fins a la mort. En moltes ocasions assimilem «màrtir» als màrtirs cristians dels tres primers segles, els qui van ser assassinats per les seves conviccions religioses. No obstant això, hi ha hagut més màrtirs cristians al segle XX que en el conjunt dels dinou segles anteriors. Cal assenyalar que en el nostre segle XXI segueixen les persecucions religioses, la majoria amb els cristians com a víctimes.
9. – Per què aquesta denominació de «Màrtirs del segle XX» i no una altra?
Nombrosos estudiosos del tema sostenen que quan a les víctimes -en el cas que ens ocupa-se´ls crida «màrtirs de la guerra civil», s´estan manipulant els termes. La guerra civil és el context sociopolític en què es produeix la mort de la majoria, però ells són víctimes, no d´una guerra civil, sinó d´una persecució religiosa, que són dos conceptes totalment diferents.
10. – Què argument pot donar-se en favor d´aquesta denominació?
Un argument a favor de la tesi abans exposada la constitueix la beatificació d´uns Germans de La Salle de Turón (Astúries), assassinats a Oviedo el 1934. En aquells temps no hi havia guerra civil, sinó una situació en què hi va haver persecució religiosa: crema de convents, d´esglésies, assassinats de persones a causa de la seva fe, etc. amb l´anuència i, per tant, una responsabilitat moral per part dels que van tolerar aquell estat de cosa. El terme «màrtirs de la guerra civil» es presta a manipulació, de manera que es prefereix l´expressió «màrtirs del segle XX a Espanya».
11. – Per què es beatificarà a aquestes persones i no a altres?
Com a víctimes d´una «persecució religiosa» i per considerar que la violència sistemàtica exercida contra les persones membres de l´Església catòlica, ho va ser en condició de tals. Els van matar «in odium fidei» (per odi a la fe) pel sol fet que eren catòlics, ja fossin religiosos o laics, i no van voler apostatar de la seva fe per salvar la vida. En una contesa o en una revolta moren moltes persones, però no totes moren «a causa de la seva creença religiosa» i aquesta és la diferència.
12. – Què és un beat?
A l´Església catòlica, un beat (abreujat com B. o BT/a) és un difunt les virtuts han estat prèviament certificats pel Papa i pot ser honrat amb culte. El terme beat significa literalment feliç (del llatí beatus), o benaurat en sentit més ampli, al·ludint a la creença que aquesta persona està gaudint del paradís. La consideració de beat constitueix el tercer pas en el camí de la canonització. El primer és servent de Déu, el segon, Venerable, el tercer, Beat, i el quart, Sant.
13. – Com s´arriba a beat?
Per la beatificació d´un màrtir és suficient la declaració oficial del seu martiri per part de l´Església, per això no cal ni el procés de virtuts heroiques ni tampoc el miracle, que, en canvi, s´exigeix per a la beatificació d´una persona morta per causes naturals.
14. – Com es determina aquesta beatitud?
Si el procés es desenvolupa per mitjà de martiri, el dubte sobre la qual s´estableix el procés és si el fidel va patir martiri per la seva fe. Per això «cal recollir proves irrefutables sobre la disponibilitat al martiri -com vessament de la sang- i sobre la seva acceptació per part de la víctima, però també cal que aflori directament o indirectament, encara que sempre de manera moralment cert, l´odi a la fe per part del perseguidor», com recorda el Missatge de Benet XVI al Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants.
15. – Qui pot obrir un procés de beatificació?
El Bisbe de la diòcesi a la que hauria pertangut el màrtir.
16. – Quines són les fases d´un procés o causa?
Primer hi ha la fase probatòria, és a dir, l´esbrinament o prova que jurídicament es fa d´alguna cosa, en aquest cas de les circumstàncies que van envoltar tot el relatiu al martiri i el màrtir. Un cop acabada la fase probatòria, es redacta un document en el qual s´examinen les dades recollides (l´anomenada positio) i s´envien totes les actes a la Congregació per a les Causes dels Sants.
17. – Qui és competent per prosseguir la causa?
A la Santa Seu és competent la Congregació per a les Causes dels Sants. Dins de la Congregació, hi ha un Col·legi de Relators. La seva funció és rebre les causes que arriben i impulsar-les, d´acord amb les normes de la pròpia Congregació i amb el màxim rigor. Un cop rebuda la causa, s´assigna a un dels relators, qui prepara la ponència sobre el martiri del Servent de Déu, que així serà anomenat d´ara endavant el presumpte màrtir. La ponència sobre el martiri es presenta a la Comissió de Teòlegs, els quals emeten el seu vot. Si aquest és favorable, es lliura als Cardenals i Bisbes membres de la Congregació.
18. – Quin és el pas següent?
Si la causa de beatificació se segueix per via de martiri, no es procedeix a la declaració de Venerable. Com s´ha dit anteriorment, per a la beatificació dels màrtirs no és necessari el procés del miracle. Un cop aprovada la ponència pels dos grups -Comissió de Teòlegs i Congregació de Cardenals i Bisbes- es presenta al Sant Pare, el qual, si ho estima convenient, procedirà a promulgar el Decret pel qual s´aprova el martiri del servent de Déu , i ordenar la seva beatificació.
19. – Es coneix el nombre de les persones a beatificar?
Seran beatificats 522 màrtirs pertanyents a trenta-tres causes. Entre les causes de les diòcesis de Tarragona, Barcelona, Lleida i Tortosa hi ha dos bisbes màrtirs, el Bisbe de Lleida Salvi Huix i el Bisbe Auxiliar de Tarragona Manuel Borràs.
20. – Quantes persones acull la Causa de Tarragona?
La Causa de Tarragona té -com s´ha dit-147 màrtirs així distribuïts: el Bisbe Auxiliar Manuel Borràs, 66 sacerdots seculars i dos seminaristes de l´Arxidiòcesi de Tarragona, 39 Germans de les Escoles Cristianes; 20 monjos benedictins de Montserrat; set Carmelites Descalços; set Claretians, un Capuchino, quatre sacerdots de la Fraternitat Terciària de les Carmelites de l´Ensenyament (fundada pel beat P. Francesc Palau).
21. – Per què s´ha trigat tant en aquestes beatificacions?
Una causa de beatificació és, en general, un procediment llarg i complex. Cal contrastar molts testimonis, proves, etc., Ja que es tracta d´una cosa molt seriosa i que, conforme a dret, s´ha de fer amb el màxim rigor. D´altra banda, la de Tarragona va ser una de les primeres Causes de beatificació presentades a la Santa Seu, però, per diverses raons, la causa es va paralitzar diverses vegades i per això han passat més de 50 anys des de la seva introducció.
22. – A més de l´aspecte religiós, es dóna alguna altra raó perquè aquesta ciutat sigui la seu d´aquesta magna beatificació?
Les fumejants xemeneies de les indústries petroquímiques que envolten la moderna ciutat de Tarragona donen poques pistes sobre la història d´aquesta antiquíssima població, el nom va ser variant al llarg dels segles: Cus, Tarraco, Tarkuna, Tarragona … Resulta impossible descriure en unes línies el molt de bell i notable que conserva la ciutat de Tarragona, malgrat la seva atzarós passat que va contemplar diverses destruccions. Es pot dir, sense faltar a la veritat, que tota ella és un museu i un monument.
23. – Amb què es trobarà, a més de restes arqueològiques o obres d´art, el possible pelegrí a la Tarragona d´avui?
Avui, com a capital de la Costa Daurada, Tarragona floreix de nou. Posseeix àmplies avingudes (una de les quals ha estat proposada com a marc per a la celebració de la cerimònia de beatificació), belles esglésies, bons museus (com el Arqueològica, el d´Art Modern, el Bíblic o el Diocesà), animats carrers i zones comercials , una excel·lent oferta hotelera i gastronòmica i fins i tot un pintoresc barri marítim. D´altra banda, en els seus voltants es troben altres poblacions realment atractives que, en cas d´una estada de diversos dies, bé mereixen una visita.
24. – S´ha fet un càlcul sobre quantes persones vindran a Tarragona a aquesta beatificació?
És impossible predir a gairebé un any vista quantes assistiran, ja que això depèn de molt diverses circumstàncies, però, s´estudia la xifra d´uns cinquanta mil pelegrins.
25. – On se celebrarà la cerimònia?
La cerimònia de Beatificació tindrà lloc al Complex Educatiu Tarragona, l´antiga Universitat laboral.
26. – A part de la cerimònia de beatificació, està prevista la celebració d´altres actes religiosos?
A banda de la cerimònia de beatificació, el divendres i dissabte 11 i 12 d´octubre hi haurà la representació teatral de la Passió de Sant Fructuós, en castellà, a la Tarraco Arena Plaça, a l´antiga plaça de braus de Tarragona. La venda d´entrades es fa a través del portal www.tarracoticket.cat.
També durant els dies 11 i 12 d´octubre hi haurà exposició del Santíssim i servei de confessions a l´església de Sant Agustí de Tarragona.
El dissabte dia 12 hi hauran vespres solemnes a la Catedral de Tarragona i seran retransmeses pel canal de televisió 13TV.
Des del divendres dia 11 fins el diumenge dia 13, l´Agrupació d´Associacions de Setmana Santa de Tarragona oferirà una exposició en el refugi número 1 del Moll Costa de Tarragona on per primer cop es reuniran tots els passos de les diferents confraries de la ciutat.
En el marc de la Beatificació també s´han organitzat diverses conferències i exposicions.
27. – Què pot oferir Tarragona a aquests pelegrins?
Una de les principals raons per visitar la ciutat la constitueixen Els Seus Vincles AMB el Cristianisme Primitiu. Curiosament, Els Seus Principals monuments estan relacionats -d´una manera o d´altra- amb els avatars de la fe en Jesucrist. El mateix pot dir-se de moltes de les poblacions properes. Sense necessitat de sortir de Tarragona els possibles pelegrins poden trobar, en un itinerari que uneix pietat i història, una ruta que permet seguir els peripècies del primer Cristianisme. Aquesta Ruta dels primers cristians te diverses fites, vinculats amb la predicació de la Bona Nova i amb els protomàrtirs: 1) la capella de Sant Pau, 2) la Catedral, 3) el Pretori i les voltes del circ, 4) l´Amfiteatre i 5) la necròpolis paleocristiana.
28. – I al cas d´una estada de diversos dies?
A pocs quilòmetres de la ciutat (entre 8 i 30 km, aproximadament), és troben, per exemple, el Conjunt monumental de Centcelles, un dels més impressionants Testimonis de l´art paleocristiana A tot el món romà, o les Ciutats de Reus, Valls o Montblanc, veritables centres de significacions religiosa com cultural, comercial o gastronòmica. Una altra possibilitat -entre moltes- és seguir l´anomenada Ruta del Cister, que comporta la visita als Reials Monestirs de Santes Creus, Santa Maria de Poblet i Santa Maria de Vallbona, amb la particularitat que els dos últims, a banda la seva bellesa monumental i simbòlica, acull encara la vida monàstica segons la regla cistercenca. És tracta d´un monestir amb comunitat masculina el cas de Poblet i femenina a Vallbona.
29. – Què més podria dir-se a un hipotètic pelegrí?
La ciutat té bones comunicacions. A més de l´AVE, trens i autopistes, Tarragona disposa d´un aeroport que està a 5 km del centre de la ciutat, l´aeroport de Reus, i que pot servir per als vols xàrter: Durant l´estiu hi ha molta gent que ve de tot el món a les poblacions costaneres de Salou, Cambrils, Torredembarra i tota l´anomenada Costa Daurada. En tot l´àmbit arxidiocesà hi ha molts hotels, tant a Tarragona com a aquestes ciutats costaneres, que se situen a pocs quilòmetres de Tarragona. Cal recordar que el parc temàtic Port Aventura s´ubica a uns 10 km de la ciutat, i rep més de quatre milions de visitants l´any, molts dels quals s´allotgen als seus hotels.
30. – On és pot obtenir més informació sobre aquest esdeveniment?
Mitjançant la pàgina web de l´Arquebisbat de Tarragona (www.arqtgn.cat/beatificacions) o bé a la pàgina web oficial de la Beatificació de la Conferència Episcopal Espanyola (www.beatificacion2013.com).
