Pius Salvans Corominas, prevere

El servent de Déu Pius Salvans Corominas, fill dels esposos Josep i Raimunda, va néixer a Santa Maria de la Guàrdia o la Guàrdia de Sagàs (Berguedà, del bisbat de Solsona) el dia 2 de gener de 1878 i el van batejar l´endemà del seu naixement.

Va ser ordenat sacerdot el dia 21 de setembre de 1902. Nomenat vicari d´Olvan, va haver de retirar-se a la casa pairal a causa de la seva delicada salut. Un cop sa, el 1912 va ser nomenat per a la parròquia de Montdarn i després per a la de Fonollet (les tres parròquies, del Berguedà). El 1919 prenia possessió com a rector de la parròquia de Santa Susanna (Solsonès).

El 1927 va haver de deixar la parròquia per motius de salut i aleshores va ser nomenat capellà del petit noviciat que el Germans de les Escoles Cristianes tenien a Mollerussa (Pla d´Urgell). Mn. Pius es va distingir com un sacerdot de vida exemplar, humil i pietós. Era tingut per un sant. Era el confessor de molts sacerdots, religiosos, infants i malalts.

Quan amb motiu dels fets d´octubre de 1934 van assassinar Mn. Josep Morta, rector de Navàs (Bages), Mn. Pius va dir: «Sortós el rector de Navàs! Jo em deixaria tallar el dit d´una mà si m´asseguraven una mort com la de mossèn Josep.» I en una altra ocasió va dir, referint-se al martiri: «Sabeu quina gràcia més gran és poder anar directament al cel!»

El dia 3 de setembre de 1936 uns milicians, abans d´apuntar el dia, el van anar a detenir al seu pis. El Servent de Déu hauria pogut marxar i no ho va fer. Només va demanar que el deixessin vestir, i, tot seguit, sense oposar gens de resistència, els va seguir com un anyellet, acomiadant-se de la seva majordoma amb un «Adéu-siau, fins al cel!» El van fer pujar dalt d´un cotxe i el van portar fins a l´entrada del cementiri de Mollerussa. Aquí el van afusellar només pel fet de ser sacerdot, i mig el van cremar, això sí, portant encara la sotana. Eren les 5 de la matinada. Per a Mn. Pius aquell dia va apuntar amb el sol que no té posta, amb la llum eterna del Crist glorificat. Les seves despulles van ser enterrades l´endemà al cementiri de Mollerussa (Pla d´Urgell).

Ben segur que més d´una persona s´haurà fet aquesta pregunta: ¿Com és que Mn. Pius, del bisbat de Solsona, és inclòs dins la llista dels sacerdots de l´arquebisbat de Tarragona? Sense cap dubte, el germà Donato de La Salle, que va vicepostular l´any 1952 per a la possible beatificació de sacerdots i religiosos de Tarragona, va voler premiar la santedat i fidelitat al Crist, i l´aspiració martirial manifestada pel seu capellà de Mollerussa incloent-lo en la llista de sacerdots màrtirs de Tarragona per a la seva beatificació.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.