Agapit Gorgues Manresa, prevere

El servent de Déu Agapito Gorgues Manresa, fill dels esposos Manuel i Marta, era natural de Cervià (Garrigues), on havia nascut el dia 4 de juny de 1913. Va ser batejat i confirmat a Cervià. La confirmació li fou administrada l´any 1917 per l´arquebisbe Antolín López Peláez.

Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari de Tarragona, i va ser ordenat prevere el 28 de juny de 1936. Va cantar la primera missa solemne el 12 de juliol, vuit dies abans d´esclatar la revolta. Residia encara a Cervià, tot esperant ser destinat. El 21 de juliol del 36, juntament amb un altre seminarista, es va refugiar, primer, en un mas d´Alcover (Alt Camp) i després, pel perill que allí hi havia, van anar cap a la muntanya, on van passar dos o tres dies sense menjar. Sorpresos pel Comitè Revolucionari de la Riba, els van fer uns passis per a poder retornar al poble.

Va manifestar als seus familiars que estava disposat al martiri, i que «si algun dia em maten i sabeu quins han estat els meus assassins, perdoneu-los.»

A Cervià es va presentar al Comitè, tot i que abans uns amics seus el volien dissuadir que no ho fes. Entre els membres del Comitè hi va haver una forta discussió sobre si el mataven o el conduïen a la presó de Lleida. Al final van decidir que restés a casa dels seus pares. Uns dies després el va anar a visitar un membre del Comitè i li va assegurar que no li passaria res.

Des del dia 2 d´agost fins al 23 d´octubre, dia de la seva immolació, resava les tres parts de rosari agenollat, fins i tot uns dies que va estar malalt s´aixecava del llit per a complir la seva prometença.

El dia 6 d´agost els dels Comitè Revolucionari van anar a detenir-lo, però, com que estava malalt, van ajornar la detenció. El dia 23 d´octubre, amb motiu d´una forta lluita entre la CNT i la UGT de Cervià, a mig matí van assaltar el domicili, mentre Mn. Agapito i el seu pare fugien pel darrere. Durant una hora i mitja va restar amagat al corral veí, i en ser descobert el van matar allí mateix. Les seves despulles van ser inhumades en el nínxol familiar de Cervià.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.