Lluís Sans Viñas, prevere

El servent de Déu Lluís Sans Viñas, natural de Montblanc (Conca de Barberà), era fill dels esposos Josep i Emília. Va néixer el dia 21 de juny de 1887 i va ser batejat el dia 24 a la que aleshores era la parròquia de Sant Miquel. Va ser ordenat prevere el 15 d´octubre de 1911.

Va exercir el ministeri a Constantí, a les Pobles, a Prenafeta, a Solivella, a Belltall, a Sarral (regent) i a Rocafort de Queralt.

Sacerdot exemplar, nomenat regent de Sarral, mensualment organitzava una sèrie de conferències a càrrec de pares jesuïtes, amb funcions molt solemnes i molta propaganda per tal de recristianitzar la parròquia. Va dedicar el zel apostòlic especialment als joves i als infants.

Els tres anys i mig que va ser a Sarral van ser un autèntic calvari per a Mn. Lluís. L´any 1934 ja va ser empresonat, però va poder fugir a la muntanya, on va passar una gran misèria i va acabar amb la roba feta una calamitat. Va ser insultat i objecte de violències, i ja aleshores les autoritats li volien fer donar les claus de l´església, però ell, d´acord amb les directrius del senyor cardenal Vidal, i fent ofrena a Déu de la vida, va defensar amb una voluntat de ferro els drets de l´Església.

El Divendres Sant del 36 les autoritats van fer tocar les campanes, sense que Mn. Lluís pogués fer res per a impedir-ho. Aprofitant la circumstància de la festa de la primera comunió a Rocafort de Queralt, d´on Mn. Lluís era l´encarregat, les autoritats de Sarral van forçar les portes de l´església i van canviar-ne el pany.

Tot ho va suportar amb una gran paciència i, seguint sempre els consells del seu prelat, va canviar de nou el pany de l´església. El seu vicari, el servent de Déu Mn. Tomàs Capdevila, va estar sempre al seu costat.

En esclatar la revolta del 36, el dia 20, després de celebrar l´última missa, es va haver d´amagar a casa de la Sra. Cecília Giné Clarassó. En assabentar-se que volien cremar l´església va fer anar la seva majordoma i altres persones piadoses a sumir la reserva de l´eucaristia.

El dia 10 d´agost, festa de Sant Llorenç, va ser detingut, i amb les mans enlaire el van passejar per tot el poble a la vegada que li feien tota mena de burles, fins i tot les més grolleres. El van humiliar al màxim. El van portar a l´església cremada i a la rectoria saquejada. El van passejar de nou pel poble en to de burla. Li van donar cops de culata als peus i el van assotar. Li van disparar trets a les cames. Tot ho va sofrir en silenci i amb resignació admirable. Només de tant en tant exclamava: «Déu meu! Sant Llorenç, salveu-me!» Molts cridaven: «Mateu-lo!»

Per fi, després d´un llarg calvari, el van fer pujar en un cotxe i en un retomb del coll de Lilla el van assassinar. Va ser enterrat, primer, al cementiri de Lilla; després de la guerra, al de Sarral.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.