Joan Vernet Masip, preveres

El servent de Déu Joan Vernet Masip, fill dels esposos Miquel i Rosa, va néixer a la Vilella Alta (Priorat) el dia 28 de maig de 1889 i l´endemà va ser batejat.

Des d´infant, essent escolà, ja manifestava la vocació sacerdotal. Als 12 anys va entrar al Seminari de Tarragona. Va contribuir molt en la formació i consolidació de la seva vocació el seu oncle, Mn. Joan Vernet Viñes, rector de Vilanova d´Escornalbou, amb qui passava les vacances.

L´any 1921 va haver d´anar a fer el servei militar a l´Àfrica, on va sofrir moltes burles per part dels seus company soldats. Tot i així, aquests reconeixien que el Curita no s´enfadava mai. Encara més: en una de les posicions on eren, per tal de proveir-se d´aigua i aliments, havien de passar per un punt molt perillós que era contínuament tirotejat. Ell es va oferir a passar-lo, i després de fer el Senyal de la creu i amb els rosaris a la mà va emprendre el camí. Tot i que va ser tirotejat, va aconseguir complir la missió amb admiració dels seus oficials i companys.

En retornar de la mili va continuar els estudis al Seminari. Ordenat prevere el 13 de juny de 1926, va ser nomenat capellà de les Gnes. Carmelites Missioneres Teresianes de la Vetlla.

Després va exercir el ministeri sacerdotal a Blancafort, a Vallespinosa, a l´Aleixar, a Querol i a la Morera de Montsant.

Mentre era rector de la Morera (Priorat) el va sorprendre la revolta de 1936. En advertir-lo, el secretari del poble, del greu perill en què es trobava i recomanar-li que s´amagués, Mn. Joan li va contestar: «No tinc por a la mort, perquè no he fet res dolent, però si així Déu ho ha destinat, l´accepto amb resignació i conformitat.»

Quan el Comitè revolucionari li va exigir les claus de l´església, va demanar que li deixessin estar-hi una estona, que va aprofitar per a sumir el Santíssim. Després van entrar els revolucionaris i van començar a tirar per terra les imatges. Mn. Joan va advertir els principals de la incultura que cometien i aquests van donar ordres de parar la destrucció.

Mn. Joan Vernet, que s´havia refugiat a casa de la família Sardà, advertit que pujaven els d´Escaladei per assassinar-lo, va respondre que si demanaven per ell no l´amaguessin, perquè no volia ser motiu de trastorns per a aquella família, i que si Déu li havia destinat que el matessin ho acceptava amb tota resignació com a deixeble del Crist. El comitè de la Morera el va acompanyar a casa seva, a la Vilella Alta. Aquí, a alguns que el visitaven els deia: «Per molt que facin els rojos, Espanya tornarà a ser allò que era. Potser costarà, però l´Església triomfarà i les esglésies es tornaran a obrir. Encara que em matin, això no té importància, serà el que Déu vulgui. No us apureu, que no ens mataran a tots.»

El servent de Déu va lliurar al seu germà el testament i tot el que tenia, tot dient-li que estaria més segur al Montsant, a la vegada que evitaria qualsevol responsabilitat per al seu germà, perquè si també el mataven restaria la família en molt mal estat, amb el pare de 78 anys, la madrastra amb apoplexia i la seva esposa amb els fills. Va anar després durant dos dies a una caseta de camp que hi havia a fora del poble on s´estava el rector de la Vilella Alta, Mn. Joan Sans. Aquí es van confessar i es van animar mútuament.

El dia 25 d´agost el germà de Mn. Joan Sans va anar amb un taxi a recollir el seu germà sacerdot per portar-lo a Montblanc, però en arribar a la Pobla de Cérvoles va ser detingut en un control. Assabentats aquí d´on era Mn. Joan Vernet, el van anar a detenir també, i portats a prop de Juncosa (Garrigues), els dos mossens van ser assassinats pel sol fet de ser sacerdots.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.