Joan Tomas Gibert, prevere

El servent de Déu Joan Tomàs i Gibert, fill dels esposos Joan i Lluïsa, va néixer a Valls (capital de l´Alt Camp) el dia 18 de novembre de 1902. Va ser batejat al cap de cinc dies, el 23, a la parròquia del Carme.

Va cursar estudis eclesiàstics al Seminari de Tarragona i va ser ordenat prevere el dia 19 de desembre de 1925. Va ser vicari de Torroja (Priorat), de Vimbodí (Conca de Barberà), etc. El seu camp preferit d´apostolat eren els infants i els joves. Celebrava amb especial devoció la missa.

Quan el va sorprendre la revolta de 1936 era ecònom del Vilosell (Garrigues). No va voler marxar de la parròquia fins uns dies després d´haver esclatat la revolta perquè primer volia batejar un infant. Mentre batejava, els revoltosos a la plaça ja estaven deliberant la manera com cremarien l´església. Immediatament acabat el bateig, va marxar de la parròquia encara amb sotana. Quan ja havia caminat una bona estona, es va recordar que havia deixat el Santíssim. Aleshores va prendre la decisió, fent ofrena de la seva vida a Déu, de retornar per tal de sumir-lo perquè no fos profanat. Després d´haver-ho realitzat amb durs treballs, va fugir d´amagat, però al cap d´una estona va ser descobert per uns revolucionaris, els quals es van acontentar només de fer-li treure la sotana. Aleshores es va poder amagar a l´era d´en Nicasi. Després de dos dies d´estar amagat allí va fugir cap a la serra de la Llena, on va passar dos dies més.

Després de moltes peripècies i de dormir a sota d´un pi o simplement al ras, va poder arribar a Riudoms. De Riudoms es va traslladar a Reus i a Valls. Aquí es va refugiar a casa d´un germà, on va romandre del 27 de juliol al 19 d´agost.

Durant aquests dies el Comitè Revolucionari va publicar una ordre perquè es presentessin tots els sacerdots i religiosos amagats per tal de donar-los instruccions i així poder-se salvar. Mn. Joan hi va anar juntament amb altres sacerdots i tots van ser tancats a la casa de les Germanetes dels Pobres, fins al dia 21, quan el Comitè, veient-se impotent d´evitar una matança de tots els sacerdots allí reunits, els va dir que marxessin i s´amaguessin on es creguessin més segurs. Mn. Tomàs es va amagar només durant uns dies a casa d´uns parents. Des d´allí va cercar la documentació per anar a Barcelona i d´aquí poder passar a França. En diferents ocasions havia dit que no negaria mai que era sacerdot.

El dia 30 d´agost va ser detingut per un control a Salardú (Vall d´Aran), i en ser interrogat si era capellà, ell va contestar decididament que sí, que ho era, i que com a tal només havia procurat fer el bé a la humanitat. Va restar detingut, i en una fonda que hi havia allí el van fer menjar, al mateix temps que era objecte de tota mena de burles. Li deien que tenia poques hores de vida, fins i tot en to burlesc, li van cantar un responsori. Ell no va perdre en cap moment la serenitat que reflectia la seva pau interior amb un tènue somriure, si bé, davant la mort que preveia, tremolava visiblement.

Va ser tancat unes hores a l´església, d´on el van treure cap al cementiri que hi ha al costat. El Servent de Déu caminava sense oposar resistència i amb tota naturalitat, mentre pujava l´escala li van disparar uns trets per l´espatlla i va caure mort allí mateix. Unes persones de bons sentiments el van enterrar allí, al cementiri de Salardú.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.