Miquel Vilatimo Costa, prevere

El servent de Déu Miquel Vilatimó Costa, fill dels esposos Climent i Maria, va néixer a Vic (Osona) el dia 24 d´octubre de 1888. L´endemà va ser batejat a la Parròquia de Nostra Senyora de la Pietat. El bisbe Morgades el va confirmar a Vic el dia 9 de juny de 1889.

Eren nou germans i va viure la seva infància dins una família molt cristiana, a la vegada que es distingia per la seva bondat i docilitat. Va fer la primera comunió el dia 16 d´abril de 1899.

Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic. Va ser ordenat prevere el dia 20 de setembre de 1913 a Vic i va cantar la primera missa solemne al santuari de Montserrat el 22 dels esmentats mes i any. Per indicació del seu bisbe Torras i Bages va continuar els estudis a la Universitat de Lovaina, on es va llicenciar en teologia i es va doctorar en filosofia. L´any 1915 va ser nomenat professor de filosofia del Seminari de Vic.

L´any 1928 va ser nomenat canonge de la Catedral de Tarragona i també professor de filosofia del Seminari. El 1933 va fer un viatge d´estudis per Alemanya. Tenia un caràcter jovial i obert. Era un bon defensor de l´Església amb els seus articles en el periòdic local La Cruz, a les revistes Analecta Sacra TarraconenseCatalunya Social i altres. Es va distingir per les seves erudites conferències, cercles d´estudi i publicació de llibres, d´entre els quals podem citar El sindicalisme, errors i perills.

En esclatar la revolta del juliol de 1936 va dir: «Ja ens podem preparar, puix recaurà tot sobre nosaltres i la religió.» Tenia el domicili al carrer de la Mare de Déu del Claustre, n. 5, a la casa dels canonges. En adonar-se que destruïen l´arxiu i saquejaven la Catedral, va enviar un empleat amb l´encàrrec de salvar un llibre inèdit del cardenal Mercier, únic exemplar a Europa. Es va refugiar a casa del seu íntim amic Dr. Pau Roselló, que vivia al carrer de les Escrivanies n. 5, 2n pis. Abans, però, es va acomiadar del seu company, el Dr. Vallès, amb aquestes paraules: «Si no ens veiem més, fins al cel.» A casa del seu amic, el Dr. Roselló, va donar l´ordre que ningú no negués la seva condició sacerdotal. Aquí els dos es van preparar amb una vida de pregària gairebé continuada per al martiri. Cada dia anava a donar la comunió a les religioses de la Companyia de Santa Teresa, que eren en un pis. Els revoltosos, en preguntar a Mn. Pau si era capellà, va contestar: «Sí!, i no sóc sol. Som dos, i sempre que vulguin alguna cosa de nosaltres ens trobaran aquí, perquè no pensem amagar-nos ni marxar.»

El dia 26 de juliol es va presentar un grup de milicians armats a l´hora de dinar, preguntant pel capellà. Es va presentar Mn. Pau Roselló, i li van ordenar que els seguís amb els altres capellans allí refugiats. Tot seguit va sortir el Dr. Vilatimó i els van seguir serens i tranquils. Els van conduir a l´Ajuntament, i des d´aquí, amb el cotxe de la mort (amb matalassos al damunt i amb canons d´escopeta que sortien per les finestres), a la carretera de Reus, on tots dos van ser assassinats amb trets de bala i perdigons, com es va deduir de l´autòpsia feta després.

El dia 11 de febrer de 1941 van ser identificades les seves despulles de la fossa comuna al cementiri de Tarragona, i el dia 22 van ser sebollides al panteó del Capítol catedralici, després d´una missa celebrada pel vicari general, el Dr. Rial, i amb l´assistència del Capítol, autoritats i familiars.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.