El servent de Déu Josep Mestre Escoda, fill dels esposos Francesc i Encarnació, va néixer a Duesaigües (Baix Camp) el dia 12 de febrer de 1899. Va ser batejat el dia 19 dels esmentats mes i any. Des d´infant va demostrar la vocació al sacerdoci. Va ser ordenat prevere el dia 15 de juny de 1924.
Va exercir el ministeri a Sarral, Falset, Reus i la Febró.
Quan va esclatar la revolta de 1936 era capellà a l´Asil Sant Josep de Tarragona, on vivia amb els seus pares. Aquí havia demostrat ser molt piadós, humil i pacífic, i el seu amor als infants. A més era un sacerdot alegre i a casa seva no hi havia lloc per a la tristesa.
Esclatada la revolta el juliol del 36, el dia 21 un grup va escorcollar el seu domicili cometent tota classe de barbaritats amb les imatges; no van poder profanar el Santíssim perquè el Servent de Déu, per precaució, ja l´havia sumit. Va continuar celebrant missa fins al dia de Sant Jaume. L´endemà, dia 26, van portar els nen de l´asil a la beneficència exigint al Servent de Déu que també els acompanyés. Tot i que era molt ben atès pel personal de la casa veia el perill que tenia per part dels inspectors, i això el va fer decidir a anar-se´n cap a Barcelona. Allí la seva mare li va cercar una pensió, on va romandre uns vuit mesos, durant els quals es va dedicar a obres d´apostolat i a l´administració dels sagraments. Celebrava la missa cada dia. Quan la seva mare l´advertia dels perills de mort, ell contestava: «Sóc sacerdot i si Déu em destina a ser màrtir aniré ben a gust al martiri.» El primer divendres del mes de març, en ser detingut, va confessar clarament la seva condició de sacerdot, i va ser portat a la txeca de Sant Elies, on va ser martiritzat el dia 17 de març de 1937.
