Agustí Ibarra Anguela, prevere

El servent de Déu Agustí Ibarra Anguela, fill dels esposos Isidre i Dionísia, va néixer a Alió (Alt Camp) el dia 2 de març de 1911 i va ser batejat el dia 8 següent.

Ordenat prevere el dia 2 de desembre de 1934, va ser destinat com a vicari a la parròquia de Sant Joan de Tarragona.

Aquí es va dedicar amb gran entusiasme a l´ensenyament del catecisme als infants.

Pagava de la seva butxaca la manutenció dels infants pobres de la catequesi a la colònia d´estiu de Salou. En ser advertit pels seus pares que l´estat seu i de la família no permetien aquelles despeses, ell contestava: «Amb un parell de mudades en tinc prou, i en cas d´estar malalt tinc les portes obertes de l´hospital.»

Per la Mare de Déu del Carme (16 de juliol) de 1936 va predicar al seu poble natal sobre aquests pensaments, que va deixar escrits i signats: «El dret sempre triomfarà; l´ideal cristià no pot morir ni fracassar. La veritat catòlica és i serà. Per tant, estic en una posició immillorable. El meu ideal triomfarà, la veritat que defenso sobresortirà, el meu dret s´imposarà. La causa de l´Església que faig, lliurement, la meva causa, té assegurada la victòria. No sóc jo el qui ha de triomfar, no uns drets personals, ni un ideal privat o particular, ni una veritat que jo penso ser; la veritat de Crist i dels seus drets són els que triomfaran, és l´ideal del cristianisme, el que no morirà. El meu fracàs, i fins i tot la meva mort, podran ser -tant de bo!- el preludi de la victòria santa. I si jo, bon Jesús, us hagués de demanar alguna cosa, seria això: Deixeu que els enemics m´humiliïn, em vencin, em matin, amb la condició que ells siguin humiliats i vençuts davant la vostra causa. Jo defensaré aquest ideal, aquesta veritat i aquest dret triomfaran, potser després de la meva desfeta. Tant de bo! Si ha de ser així, bon Jesús, us dono gràcies per endavant. Tant de bo! Gràcies!»

A primers d´agost es va traslladar a Barcelona. Havia dit més d´un cop: «Mai no negaré la meva condició sacerdotal, si m´ho pregunten, ni em defensaré encara que em matin.»

A la Ciutat Comtal es va hostatjar a la Pensió Neutral de la Rambla de Catalunya 42, juntament amb Mn. Ceró i Mn. Josep Rovira.

Cap a les 6 de la tarda del dia 15 d´agost van ser detinguts, quan un grup de milicians els va preguntar si eren capellans, pregunta a la qual van respondre tots tres clarament i resolta que sí.

Sense oposar resistència ni protesta van seguir camí del sacrifici, i a les 9 del vespre d´aquell mateix dia llurs cadàvers eren portats a l´Hospital Clínic de Barcelona, on van ser reconeguts pels seus familiars.

Les seves despulles van rebre sepultura al Cementiri Nou de Barcelona.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.