Sebastia Tarragó Carré, prevere

El servent de Déu Sebastià Tarragó i la seva majordoma Ramona Abelló, són anomenats «Màrtirs de la puresa». Mn. Sebastià Tarragó Carré, fill dels esposos Josep i Magdalena, havia nascut a Vinaixa (Garrigues) el 21 de juliol de 1879. El van batejar l´endemà mateix i va ser ordenat prevere el dia 19 de setembre de 1903.

En esclatar la revolta del 36 era rector de Bellmunt (Priorat). S´havia distingit per la seva pietat i humilitat, molt bondadós i prudent en el tracte. A més, era molt caritatiu envers els pobres i enemic acèrrim de tota crítica, fins al punt que sempre mirava de trobar motius per excusar els seus feligresos. Tenia al seu servei Raimunda Abellí, de 60 anys, natural de la Figuera. Molt piadosa i pudorosa. Era gairebé cega, i si hi veia una mica era gràcies a les ulleres.

El dia 22 de juliol de 1936, iniciada la persecució religiosa, va sumir el Santíssim esguardat per milicians. Com he dit en començar, tant mossèn Sebastià com la seva majordoma es poden considerar màrtirs de la castedat. Els van proposar de casar-se si es que es volien salvar de la mort. Mn. Sebastià davant aquesta proposició va contestar indignat: «Això, de cap manera! Fins ara he viscut com a bon sacerdot i com a tal vull morir!»

El dia 1 d´agost el comitè revolucionari de Bellmunt va demanar un servei de taxi a Falset, i l´amo hi va fer anar Emili Rull Pedret, amic de Mn. Sebastià. Al taxista li van dir que havia d´acompanyar Mn. Sebastià a Vinaixa, el seu poble natal. A la Sra. Ramona li van preguntar on volia que la portessin, i va contestar que també a Vinaixa per tal de poder cuidar el senyor rector.

Van sortir cap a les 10 del matí vers Falset, acompanyats per dos milicians. Aquí, després d´una hora d´espera, van continuar el viatge cap a la Vilella Alta i Poboleda. Pel camí es van creuar amb un altre cotxe, els ocupants del qual els van obligar a tornar a Poboleda, on van anar a cercar voluntaris per a matar Mn. Sebastià. En un barranc, a mig camí entre Poboleda i Escaladei, terme de Torroja, després d´haver concedit un quart per a resar a Mn. Sebastià i a la seva majordoma, els van despullar i els van maltractar amb burles grolleres i sarcàstiques, i no havent aconseguit que faltessin als seus deures més sagrats, després d´haver-los ruixat amb gasolina els van encendre vius i els van rematar amb trets de bala i perdigons.

Les seves despulles van ser enterrades al mateix lloc del martiri, i més endavant al cementiri de Vinaixa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.