Josep Roselló Sans, prevere

Va néixer a Montblanc el 24 de setembre de 1883. D´infant, molt piadós, ja participava amb il·lusió en els actes parroquials. Als tretze anys va entrar al Seminari de Tarragona i va ser ordenat prevere el 19 de setembre de 1908.

Va ser sempre beneficiat de Montblanc. Les seves activitats principals van ser la predicació, el confessionari i la pregària davant del Santíssim. Es distingia per la seva senzillesa, humilitat i pietat. Era un gran devot de la Mare de Déu de la Serra. És l´autor dels goigs de Sant Maties, patró de Montblanc.

El 22 de juliol del 36, quan el plebà i el vicari ja eren a la presó de Montblanc, Mn. Roselló de bon matí va anar a dir la missa al col·legi de les Gnes. Carmelites de la Caritat. Abans el seu germà el va avisar de la imprudència que feia amb perill de la seva vida. Ell, amb tot, va contestar: «No sé què em farà la gent, no obstant això, passi el que passi, l´única cosa que poden fer-me és fer el meu cos a bocins, però l´ànima, no. A més, la meva missió sacerdotal m´hi obliga.»

De fet, pel camí va ser insultat i amenaçat. Malgrat tot, ell va anar a dir la missa. A les religioses els va fer una fervorosa i emocionant plàtica i al final els va dir: «Seguirem màrtirs!» Cap al tard, quan un grup de gent intentava ocupar l´església de Santa Maria, ell va baixar a la plaça per tal de calmar els ànims. Allí mateix, a les portes de Santa Maria, va ser detingut i portat a la presó.

Al cap d´uns dies a la presó va ingressar-hi el bisbe auxiliar Dr. Borràs, i, en veure que portava un vestit que no li esqueia gens bé, el va obligar a canviar-lo pel seu, que era nou. Durant la seva estada a la presó va ser un exemple per als altres presos amb les seves paraules, pietat i vida sacerdotal.

El dia 22 d´agost va ser portat a Tarragona juntament amb el plebà, Mn. Dalmau Llebaria, i Mn. Joan Farriol, i a uns dos quilometres de Tarragona, en direcció a Barcelona, van ser assassinats els tres pel sol fet de ser capellans. Va ser enterrat al cementiri de Tarragona, a la fossa comuna, amb dos companys de martiri. La seva família guarda un tros de la seva camisa i corbata tacada de la sang del màrtir.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.