Estanislau Sans Hortoneda, prevere

El servent de Déu Estanislau Sans Hortoneda, fill dels esposos Francesc i Maria, va néixer a Maspujols (Baix Camp) el dia 8 de juny de 1887 i el van batejar al cap de dos dies. Va ser ordenat prevere el dia 21 de setembre de 1912.

Mossèn Estanislau era d´un caràcter molt obert i d´una caritat extraordinària envers els necessitats, de manera que no tenia res seu: ho donava tot als pobres.

Va exercir el ministeri a la Torre de Fontaubella i Poboleda. La revolta del 36 el va sorprendre exercint el ministeri a Clarà (Tarragonès). El comitè de Torredembarra li va oferir de portar-lo on volgués anar, amb la condició que no portés cap objecte religiós que el pogués comprometre. Ell no va acceptar aquesta condició i va marxar d´amagat cap a casa seva, a Maspujols.

De bon matí, cada dia menys els dies de festa, marxava de casa, com si fos un pobre, amb un sac al coll, on portava el breviari i menjar. Altres vegades marxava amagat al carro del seu nebot i l´ajudava en les feines agrícoles. Un dia, en tornar del camp, va sentir uns trets i més enllà va trobar uns que els havien assassinat només per portar objectes religiosos, però ell deia sovint: «No em vull treure del damunt el breviari, l´escapulari, ni el rosari. Si em maten, lloat sigui Déu. Les meves últimes paraules seran: “Visca Crist Rei!”»

Un diumenge a la tarda, el 23 d´agost del 36, després d´haver resat el rosari i altres devocions particulars, es van presentar a casa seva quatre homes armats i van començar a dir: «Segons ens han informat, aquí hi ha un capellà amagat.» Mn. Estanislau els va contestar: «Aquí no hi ha cap capellà amagat», tot remarcant aquesta última paraula. Dos o tres cops es va repetir la pregunta i la resposta va ser la mateixa. Al final ells van dir: «Ens han dit que aquí hi ha amagat el capellà Estanislau Sans.» El mossèn els va contestar: «De capellà amagat no n´hi ha cap. En canvi, el capellà Estanislau Sans és davant vostre, sense cap interès d´amagar el seu estat.» Ells li van replicar: «Doncs, segueix-nos!» Ell els va preguntar: «A on?» Ells: «Tira avant!» Ell: «Almenys deixeu-me arreglar una mica.» Ells: «Que tiris endavant!» I amb males paraules va ser tret de casa seva, i només es va poder acomiadar dels seus familiars amb la mà des de lluny. El van passejar pel poble com un malfactor amb dos milicians davant i dos darrere. Com que era dia festiu, molta gent el va veure passar; no gosaven dir res per por. Només responien amb llàgrimes el comiat que els feia amb la mà. Van arribar al lloc on tenien el cotxe, tot insistint ell per saber on el portaven. El van fer pujar amb empentes i el van portar cap a Reus, Riudoms i Montbrió, on va ser assassinat amb uns trets al cap. Se suposa que va ser enterrat a Reus.

Aquesta entrada ha esta publicada en Causa de Tarragona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.