El servent de Déu Mn. Ramon Artiga Aragonès, fill dels esposos Joan i Maria, va néixer a Mont-roig del Camp (Baix Camp) e1 10 d´octubre de 1880 i va ser batejat el mateix dia.
Va ser ordenat prevere l´1 d´octubre de 1905, i va exercir el ministeri a Falset, el Pla de Cabra, Figuerola del Camp, la Secuita, Puigdelfí i Puigpelat.
Es va distingir sempre per la pietat, l´amor a la litúrgia, el zel en la predicació i la prudència. Era ecònom de la Parròquia de Vilaplana quan va esclatar la revolta 1´any 1936. Veia venir, ja molt abans, la gran persecució religiosa i es va oferir com a víctima.
El dia 22 de juliol va celebrar la seva última missa a la parròquia. A la tarda, en acomiadar-se de la presidenta d´Acció Catòlica li deia: «Són coses que Déu permet. Adéu, si no es veiem més, fins al cel.»
Els primers dies de la revolta va salvar el Santíssim i els objectes de culte. Va tenir ocasió d´anar a Barcelona però s´hi va negar. Deia: «Si em maten, alabat sigui Déu.» Va estar amagat a cal Aymamí fins al dia 5 d´agost, quan un nebot el va anar a buscar per portar-lo a Mont-roig, a casa seva, ca l´Artiga. Aquí va viure una vida de pregària i no va manifestar mai odi ni rancor als seus enemics.
El dia 13 d´ agost un grup de milicians el va anar a detenir. Es va trobar amb el vicari de Mont-roig, Mn. Pere Rofes. A les 9 del vespre, amb cinc víctimes més, lligades les mans, els van fer pujar amb empentes i cops a uns cotxes que els van portar al lloc conegut per Canyaret, a la carretera de Reus a Falset, un quilòmetre abans d´arribar a les Borges del Camp. Allí van ser assassinats. Quan va veure que li anaven a disparar va cridar: «Visca Crist Rei.» Va ser enterrat al cementiri de Reus. Va ser mort només pel fet de ser sacerdot, la qual cosa va acceptar sense defensar-se ni protestar.
