Ordenat prevere el 26 de juny de 1932, va anar de vicari a Mont-roig (Baix Camp). D´un gran esperit sacerdotal, es va dedicar amb entusiasme a la catequesi d´infants, i a la sala parroquial, amb els joves. Preferia el tracte amb els humils i els pobres.
En esclatar la revolta del juliol de 1936 va posar molt d´interès a salvar l´arxiu parroquial, però especialment portava una intensa vida interior i de pregària. Conduït a Reus per tal de declarar, mentre interrogaven el senyor rector va simpatitzar amb els milicians i, sense pensar-s´hi gens, va dir al qui escrivia a màquina: «Que bé que m´aniria una màquina com aquesta!» El milicià li va contestar: «Si en vols una, fes-te un de nosaltres.» Mn. Pere va replicar tot seguit: «Això mai!», tot i que estava convençut que el matarien.
La família on s´hostatjava va demanar influència perquè no fessin res a Mn. Pere, i la resposta va ser aquesta: «Les coses estan molt malament, només el podrem salvar si es casa amb una monja o amb la Sra. Maria.» Quan li ho van explicar, Mn. Pere va contestar: «Vaja, que aviat ho tenen arreglat, ells!»
El dia 13 d´agost del 36, a les 7 de la tarda, es van presentar uns preguntant per Mn. Pere. En avisar-lo va contestar: «Ah, bé, ja baixo!» Va trigar una mica perquè abans va voler sumir la reserva del Santíssim, i així, content i serè, es va lliurar als botxins, que li van fer aixecar les mans i el van escorcollar. Li van trobar els rosaris, que els hi van tornar. Mentre van anar a cercar una altra víctima va dir a la Sra. Maria Pomés i a la Sra. Dolors Cabré: «Si no ens tornem a veure, fins al cel!»
Va continuar sense fer resistència als botxins. Durant el trajecte saludava serenament els veïns que trobava, i animava els amics que com ell eren destinats al sacrifici. Van detenir Joaquim González, bon cristià, que s´acomiadava així de les seves filles: «Filles meves, no us veuré mai més!» Mn. Pere, tocant-li l´espatlla, li va dir. «No us espanteu, González, no us espanteu, que jo també vinc!» Després d´unes passes, Mn. Pere es va girar i va fer «un pam de nas» tot assenyalant el cel, com si els volgués dir: «Me´n vaig al cel, on vosaltres podeu venir!» A l´Ajuntament es va trobar amb el Sr. Josep Pomés, a qui anaven a ajuntar amb les víctimes, però Mn. Pere va intercedir per ell i el van deixar lliure. Van lligar a Mn. Pere les mans al darrere, juntament amb Mn. Ramon Artiga Aragonès, i se´ls van emportar amb uns quants seglars, als quals Mn. Pere animava i deia: «Ànim, que anem cap a la Llum Eterna i aquests resten en les tenebres.» A prop de les Borges del Camp els van assassinar tots a trets, a la vora de la via del tren. Es van rabejar amb Mn. Pere Rofes, el qual va aparèixer al cementiri de Reus amb el cap tot destrossat.