Quan va esclatar la revolta del 36 era sagristà de la Catedral de Tarragona. Era molt senzill, humil i piadós. El dia 23 de juliol, a 2/4 de 3 de la tarda, va baixar la persiana del seu balcó, a la plaça del Fòrum 6, 2n 1a, acte que va ser advertit per un grup de milicians, els quals amb crits el van obligar a baixar a la plaça. Ell ho va fer vestit amb sotana. Li van dir que se l´anés a treure per a portar-lo a la presó flotant del port. Un dels milicians va dir: «Aquest, deixeu-me´l per a mi.» No li va donar temps, perquè a l´entrada de la casa li va disparar la pistola a boca de canó i va caure mort a l´acte.
El van rematar a trets, el van arrossegar a l´altre costat de la plaça i el van deixar junt a un munt de deixalles perquè se l´emportés el carro de les escombraries. Altres persones més humanitàries, però, el van portar amb un taxi cap al cementiri, on li van fer l´autòpsia.
Va cridar l´atenció del públic allí present, en general, pel seu comportament resignat, amb els ulls baixos i les mans creuades. També va cridar l´atenció el fet que no li sortís ni una gota de sang. Era la primera víctima sacerdotal de la ciutat de Tarragona.